Amb el fort augment d’usuaris que han experimentat les xarxes socials en els últims anys s’han fet córrer rius de bits (i tinta) sobre els avantatges i inconvenients que aquestes suposen per als seus usuaris i per a la humanitat en general.

En quant als avantatges, no és l’objectiu d’aquesta entrada parlar-ne així que obviaré aquesta part i em centraré en el que es considera el principal cavall de batalla de les xarxes socials, el principal problema, que no és altre que la privacitat dels usuaris de les mateixes. Ara bé, molta gent tendeix a relacionar únicament la privacitat amb les xarxes socials com ara Facebook(de la qual se’n parla fins i tot a la televisió i se’n fan pel•lícules) o Twitter, però no hem d’oblidar que en qualsevol pàgina d’internet on puguem participar amb la possibilitat, i remarco, possibilitat, d’introduir alguna de les nostres dades personals com per exemple un comentari en aquest blog mateix, ja es converteix també en un afer relacionat amb la privacitat.

Amb aquesta entrada no pretenc de la privacitat a la xarxa en general perquè considero que és un tema àmpliament debatut i que se’n pot obtenir molta informació googlejant un xic, sinó centrar-nos en un aspecte que cada cop té més importància i que molta gent no n’és conscient: ja són moltes les empreses que a l’hora de contractar nou personal, busquen informació sobre l’interessat a la xarxa. I això pot ser un aspecte negatiu o fins i tot positiu, però està irremeiablement relacionat amb el tema de la privacitat.

privacitat onlineAixí doncs, quan una persona està interessada en una feina i envia el seu currículum, si aquest passa la preselecció el següent pas que sol fer el departament de recursos humans de cada cop més empreses és fer una cerca a la xarxa d’informació sobre aquesta persona, i si no cuidem la nostra privacitat això per depèn de qui pot suposar més d’un problema. Ara bé, les empreses que porten això a la pràctica solen ser empreses mitjanes i grans, una empresa petita o familiar no sol perdre el temps en aquestes qüestions, però no es pot descartar, lògicament.

Per tant, i per evitar maldecaps, cal tenir present una sèrie de punts que segurament impediran que per culpa de la nostra presència digital ens anem oblidant de la nostra presència física a l’empresa on volem entrar…

  • Quan posem una opinió a la xarxa, ja sigui sobre una empresa, persona, o una entrada d’un blog mateix, hem de tenir molta cura a l’hora de firmar-la. Si és un tema o comentari que creiem
    que no és políticament correcte mai de la vida hem de identificar-nos amb el nostre nom i cognoms. Ara bé, això no vol dir que si estem realitzant una aportació positiva i que en cap cas se’ns pot girar en contra res ens impedeixi firmar-la amb nom i cognoms, ja que pot ser fins i tot positiu per demostrar ho bé que dominem algun tema o el gran coneixement que tenim.
  • També alerta amb els aspectes lingüístics, encara que moltes vegades ens pugui passar per alt. Per exemple, imagineu-vos ho graciós que seria que en el nostre currículum poséssim que tenim un alt nivell d’escriptura d’anglès i anem fent escrits per la xarxa amb autèntiques barbaritats en aquest idioma i firmant-los amb el nostre nom i cognoms… Ara que en aquest cas casi que seria una enganxada merescuda, per mentir en els currículums :=)
  • Així doncs, en moltes ocasions és convenient identificar-nos simplement sota un nick abstracte (EduGandol_renovat no seria un nick molt intel•ligent per exemple…) o bé simplement amb el nostre nom (Eduard), cosa que crec que és la manera més elegant, però és merament una opinió personal.
  • Ull amb el Facebook, i això també val per moltes xarxes socials. És molt més que recomanable establir la privacitat del nostre compte al màxim possible, és a dir, que només tingui accés a la informació del face els nostres amics (que no és el mateix que amics dels nostres amics, compte). Però hi ha un element que sempre és públic i que pot veure tothom encara que no tinguis un compte de facebook: la foto de perfil. Òbvia dir que no hem de posar-nos una imatge compromesa i també hauríem d’evitar en la mesura del possible algunes imatges en que puguem sortir en una situació bastant degenerada, perquè algunes empreses o més ben dit alguns encarregats de contractació, tendeixen a posar ràpidament etiquetes tipus borratxo encara que sigui injustificat…
  • I cal vigilar també amb el twitter, sinó que ho preguntin a molts personatges famosos que han esdevingut grans notícies per oblidar que tot el que escriuen allà pot veure-ho qualsevol persona.
    Si volem evitar riscos o escriure-hi qualsevol cosa que ens passi per el cap sense pensar amb les possibles conseqüències, existeix la opció de que els teus twits només siguin visibles per als teus amics de twitter.
  • I el punt més important de tots, utilitza el sentit comú. No et posis a insultar a la gent sota els teus nom i cognoms, bé i ni de manera anònima, però això ja és un altre tema, i a no ser que siguin llocs de confiança no facilitis la teva informació personal així com així.

Tot plegat pot semblar que sigui molt exagerat i que no cal prendre’s tantes molèsties per un tema així, però realment és una problemàtica que cada cop va a més i que sincerament, no costa quasi res tenir un mínim control de la nostra privacitat a internet que ens pugui evitar disgustos en el present o en el futur. I això també val per altres temes no relacionats amb el laboral.

About the Author

admin

View Posts →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>